Arribar a Itàlia (Bari), des de Dubronik, ha estat una explosió de colors, soroll, gent, vida de carrer i sobretot de menjar. Venint dels països nòrdics hi ha un canvi abismal. Pedalar per la Puglia, travessant multitud de poblets (a quin més maco), carrerons, carreteretes secundàries perfectes per pedalar, camps d’oliveres i vinya en aquesta època ha estat una experiència molt intensa. També hem pogut descansar uns dies en una preciosa caseta rural prop de Casalini, que ens ha ofert el Matteo.

Aquí hem recuperat la vida de carrer i els petits comerços. Els forns de pa, les peixateries, verdures, fruites, els mercats de carrer, les botigues el.laboradores de formatges de pasta filada (burrates, burratines, motzzarelles, escaramotzes, stracciatella…) i les converses de la gent, parlant amb el to de veu alt característic.

Acampades sota les oliveres, carregades d’olives apunt de collir. Anant a dormir quan es pon el sol i despertar-nos a la sortida, esperant que els primers raig de sol aixuguin una mica les tendes completament xopes per la humitat que cau de nit.

Sempre que acampem, ho fem amb la premisa que un cop marxem, ningú ha de notar que hem estat allà. Sovint recollim alguns papers, llaunes o plàstics que trobem pels voltants. El sud ens ha sorprès per la quantitat d’escombraries llençades que hi ha per tot arreu. Se’n podrien recollir a tonelades!!! Nosaltres vam aportar el nostre granet de sorra recollint al nostre voltant quan ens aturavem i algun cop en menys de cinc minuts ja teníem ple el carro de la Ray.

Imaginem que és un tema cultural ja que hem observat que com més al sud d’Europa, més escombreries fora de lloc ens trobem. És una llàstima no tenir més cura del nostre preciós planeta

Croàcia, el país de les aigües transparents. Així és com ho hem viscut nosaltres. Desde que hem començat a pedalar per l’interior hem passat per nombrosos rius, prop dels seus naixements a les muntanyes. Tots d’aigües súper transparents i fredes.

Un cop hem arribat a la zona costera i posteriorment a les illes interiors, cada cop que passàvem prop de l’aigua, et sortia quasi de l’ànima un oooooohhh, quina aigua!!

Per primer cop al llarg d’aquest viatge, hem començat a fer llargs colls amb pujades i baixades per l’interior muntanyós i com a grup hem aprovat!

Ruta des del nord fins a Dubrovnik creuant per les illes amb ferrys. Espectaculars, muntanyoses, plenes oliveres i vinyes en terrenys impossibles. I ara si! Després d’uns primers dies de pluja, que semblava ens perseguia, un cel blau radiant ☀️ i tornar a sentir l’escalforeta del sol a la pell.

Un dels millors països que hem passat! Bé encara no hem acabat el viatge…

Està clar que a la foto no es pot veure bé la bellesa de l’aigua…😕

A Croàcia ballem al ritme de “September” de Earth Wind & Fire. Fins sempre Mauri! 😥

Lituània segueix amb la mateixa tònica o millor, carreteres secundàries sense trànsit i molt solitàries. Cal dir, que a la zona oest del país a tocar amb Bielorrússia hi ha molt poca població i tota es concentra a la capital. El temps segueix fred i humit, cada dia ens plou uns estona i no aconseguim secar les coses. La pluja i la condensació fa que cada dia plantem la tenda mullada i la recollim mullada.🥶 Comencem a trobar a faltar el sol, que fa molt dies que no veiem. A Vílnius fem una parada de 3 dies per recuperar forçes i rentar i secar la roba. Tot seguit, ens dirigim altra cop cap al sud per entrar a Polònia pel Corredor Sawalski.

El Corredor Suwalki es una estreta franja de 70km que separa els països bàltics amb Polònia (països UEA). És una zona política i militarment estratègica, ja que separa Kaliningrad (Rússia) i Bielorrússia.

A diferencia de Estònia i Letònia, Lituània es lleugerament més montanyosa, no hi han pujades fortes, l’únic que va fent petites ondulacions.😅

Després de països tan plans es va fer una mica pesat, però al final ens vem acostumar i ja ni les notavem. També va bé canviar una mica de terreny, per les cames.😏

Entrem a Letònia resseguint el riu Gauja i el parc nacional que porta el seu nom. Ens apropem a Riga, per resseguir després cap a l’oest buscant les zones més rurals i despoblades. En aquesta zona només les carreteres principals estan asfaltades, les demés són pistes i amb trànsit pràcticament inexistent. Així com a Estònia gaudim de dies bastant agradables, a Letònia ens agafa una baixada total de les temperatures, amb nits molt fredes propers als 0°C i dies plujosos 🥶.

A Riga quedem per esmorzar amb el nostre amic Mathieu (bé, ell ja portava fets 90km!), actualment està realitzat l’impressionant projecte amb bici del Cap Nord al Cap Sud a Sudàfrica, 20.000km amb 100 dies). Quan escrivim aquestes línies, nosaltres estem per Lituània i ell ja està a Turkia 😱😱. Podeu seguir les seves aventures a Instagram

www.instagram.com/mat_mountainwoodbike

Per les pistes passem per infinits pobles, encara que no es podrien classificar com a pobles, més aviat son 4 cases amb el seu jardí i hort. Descobrim que aquí, el que els importa més és el jardí, no pas la casa. Tothom té un magnífic jardí, però en canvi les cases estan mig destrossades, extrany, ja que a l’hibern fa molt fred.

Tot i així és molt bonic!🥰

Estònia te un 40% més de superfície que Catalunya i unes 7 vegades menys de població, amb tota la gent comçentrada a Tallin i Tartu. Això representa una xarxa de carreteres pel país sense quasi bé trànsit i molt tranquil.

Malgrat la poca població, trobem llocs per acampar amb barbacoa per tot arreu, a més és molt pla i perfecte per anar amb bici. Esperem que Letònia també sigui així!

(També hi ha un formatge molt bo que està a tots els supers)😋

Des del darrer ferry, pedalem fins a Turku, on agafem el tren fins a Jyväskylä i fem el tram fins a Helsinki passant per mil llacs i pistes gravel infinites. En aquest país tot son llocs per acampar amb una petita caseta, un espai per fer foc i un lavabo sec, res de pagar ni de propietat privada. Ens a agradat molt aquest país. Hi tornarem!!😋

Creuem de Suècia a Finlàndia per les illes Äland. Aquestes formen part de Finlàndia amb un règim autònom. De fet parlen suec. L’arxipèlag està format per més de 5000 illes!

Ferry fins la capital, Mariehamn i després d’illa en illa amb transbordadors gratuïts fins a Osnäs.

Canvi de plans de la ruta per la problemàtica de dur bicis a certs trens. Així, tirem cap a la capital Stocolm, després d’un tram d’enllaç amb tren.

Agente Cuscús i agente Tapioca.